ESP | CAT | ENG

Sinopsi

A la Luisa se li ha espatllat la rentadora. El desastre inicial que suposarà per a la seva llar aquesta avaria s’acabarà convertint en la coartada perfecta per a trencar amb la seva lenta quotidianeïtat. Però per al seu marit, l’absència de rentadora implicarà una absència encara més important: la Luisa ja no és a casa complint amb la seva condició de mestressa i esposa submissa.

NOTES DE LA DIRECTORA
La Luisa, amb el seu silenci, reprodueix un vell mecanisme, el del consentiment.
Sempre vaig voler parar aquest mecanisme, com qui para de cop una vella rentadora. Per això he tret a la Luisa de casa, dels seus hàbits d’obligat compliment, per acompanyar-la i, al mateix temps, descobrir l’efecte de la seva absència, descobrir que mai és tard per alçar la veu, per expressar la pròpia voluntat.
Quan va sorgir la idea de la Luisa i de la seva rentadora espatllada, vaig pensar en la necessitat d’escriure un guió sobre el doble sentit que pot adquirir el silenci en les dones d’una determinada generació. El silenci pot edificar secretament les llars, com ho fa un pot amb els estalvis amagat al fons d’un calaix . Aquesta imatge concreta ha sigut per a mi la imatge de l’economia familiar subterrània de les dones d’una època. La Lusia havia de ser, sens dubte, una d’aquestes dones; dones que han sabut administrar amb cautela els pocs recursos econòmics de què disposaven i construir amb la seva dedicació incondicional la “casa beneïda” (com descriu la rajola que decora el clauer de casa la Luisa).
Però al mateix temps, el silenci de la Luisa és també una renúncia, un abandó de sí mateixa, un gest més de submissió com a mestressa de casa i esposa.
He intentat construir una història senzilla, comú, composar un breu capítol en la quotidianitat d’un matrimoni i plantejar la necessitat que una paraula aliena alteri el silenci d’una soledat compartida. Paradoxalment, el sorollós desencadenant, la rentadora – que mantenia la Luisa ocupada dins la llar-, li otorga ara una possibilitat nova, la de no ser a casa, la de poder ser ella mateixa.
“Luisa no está en casa” és la història del naixement d’una amistat. També és la història d’una absència, la de la Luisa a casa. I, per què no?, podria ser la història d’una dolça i silenciosa venjança.
És, a més, la història d’uns objectes, d’uns llençols que viatgen en un cistell, d’una rentadora vella que, tot i que ja no serveix per res, es resisteix a ser substituïda.